Torno a casa marejat per sota de fanals que no funcionen
i de carrers que van i van pujant.
Sento els meus passos ressonar i aixeco el cap per veure la ciutat
i a sota un mar ataronjat.

I aiiaiiiii, que tranquil•la es veu des de aquí a dalt
però aquesta calma és aparent perquè tot bull a l'asfalt.
I aiiiiiiii, que em sento bé al teu costat,
que jo d'aquí no vull marxar, que tot es mou sempre al meu pas...

Braves a la terrassa d'aquell bar a prop del parc,
una vella que passa tot donant de menjars als gats.
Cues a la plaça esperant el 28,
música que sona des de un cotxe tot guarnit.

Veïns que et saluden i comenten els rumors
que tots coneixen però fan veure, que només ho saben dos,
que només ho saben dos,
dos, que només ho saben dos

Estrofa:

Ja sé que només és un tros de món,
però cada dia és diferent...
Ja sé que només és un tros de món,
però cada dia és diferent... lelelelelelelelerei

Dins la ciutat hi ha llocs, racons i barris
uns alegres, altres càlids,
i alguns amb sabor especial.
Trocets de vida que caminen sols,
són històries de debò
que passen al voltant de tots.

I aaaiiii, cada dia escrius un nou guió
i el sol que brilla en els balcons
enfoca els passos dels actors,
i aiiii que em sento bé al teu costat,
que jo d'aquí no vull marxar,
que tot es mou sempre al meu pas,,,

Braves a la terrassa d'aquell bar a prop del parc,
una vella que passa tot donant de menjars als gats.
Cues a la plaça esperant el 28,
música que sona des de un cotxe tot guarnit.

Veïns que et saluden i comenten els rumors
que tots coneixen però fan veure,
que només ho saben dos,

que només ho saben dos,
dos, que només ho saben dos

Ja sé que només és un tros de món,
però cada dia és diferent...
Ja sé que només és un tros de món,
però cada dia és diferent...